Aquest cap de setmana hem estat al Collell, una petita masia que es troba prop de Sant Quirze de Besora. És una masia antiga, no en sabem la seva història, però segur que té més de 150 anys. A la planta baixa, al costat de l'entrada i els antics estables, hi ha el que deuria ser la gran cuina de la casa amb una gran llar de foc, i al costat un magnífic forn de llenya.
Sempre que veiem aquest forn dèiem que algun dia l'hauríem d'encendre i provar de fer-hi pa.
I aquest cap de setmana ho hem fet!!!
Vàrem començar a mig matí a escalfar el forn. Desprès vàrem encendre una bona foguera al bell mig, amb fusta d'alzina. Va estar cremant ben bé tres hores... i quan vàrem tenir el forn ben calent, vàrem enretirar les brases als costats i netejar de cendres la base de pedra del forn.
Amb l'ajuda d'una safata ben enfarinada vàrem introduir el pa al forn. Es veia una mica solitari en aquella cúpula tan gran. Segur que en les seves bones èpoques aquest forn havia cuit una dotzena de grans pans a la vegada.
Vàrem tancar la porta del forn i a esperar.
Al cap de més d'una hora va ser el moment d'obrir la porta i veure què havia passat. En va sortir un pa amb una pinta magnífica, i una olor irrepetible.
12 comentaris:
Quina experiencia això de fer pa en forn de llenya! Usha queda't genial.
Quines nenes més boníques!!
QUe maco!! mai he vist fer pa al forn en directe!! ha de ser tot un repte i si surt bé...ha de fer molt feliç!! el pa te un aspecte perfecte!!! ja no en queda oi?' jaja petons
Quina sort poder fer un pa en forn de llenya, i que bo i amb quina flaire deuria quedar.... Seguiu disfrutant d'aquests petits plaers. Petons!
Jo hi he estat en aquesta casa!!! però no vam menjar aquest pa tan bo...
petonets
MAre meva, això és un luxe i el demés són tonteries!!
Quins cracks!
Petons
Sandra
que bé sembla que sento l'olor:))
quin lloc més entranyable¡¡
quina pinta té aquest pa.
qué experiencia! ese si que es un pan auténtico!!
Quina sort poder fer així el pa. Quina carona que fan les nenes amb aquest pa que fa molt, però molt de goig.
Petons
ostres,ostres. crec que ho provarem, no ens en podem estarrrrr. pà amb molt d'art.petons
Genial aquest forn de pedra!
He estat seguint el vostre blog des de fa un temps, malgrat que no he fet mai cap comentari :)
Ara us he nominat pel Versatile Blogger Award.
Si us interessa seguir-ho ho podeu veure aquí http://nuresma.wordpress.com/2011/12/03/versatile-blogger-award/
Salut!
Quina passada poder fer pa en un forn de llenya.. Devia ser tota un experiencia, tan fer-lo com menjar-lo.
Genial aquest pa! realment és una bona experiència, i a més hi dóna un gust diferent oi que si? a casa meva tenim un forn de llenya, no l'encenem gaires vegades però és com el tresor de la casa!
Publica un comentari