10 de febrer de 2011

Pa marbrejat


Avui hem fet un pa d'aquells que es fa mirar. El seu exterior amaga la sorpresa que ens troba just a l'interior: les formes marbrejades dels colors de les dues masses amb què es fa aquest pa, una part amb cacau i l'altre natural.
Curiosament no és pas un pa dolç. Té un gust molt peculiar, i es pot acompanyar tan de dolç com de salat. El millor que us podem recomanar és que proveu de fer-lo i el tasteu.

Ingredients:
- 1,5 cullerada d'oli
- 250ml d'aigua
- 1 culleradeta de sal
- 3 culleradetes de sucre
- 465g de farina de força
- 1 sobret de llevat
- 30g de cacau

Un cop acabat el programa d'amassat, partim la massa en dos trossos. En un dels trossos li afegim el cacau, i deixem les dues masses llevar.
Quan les masses hagin doblat el seu volum, els hi donem forma rectangular amb l'ajuda del curró i les posem una sobre l'altre. Després dobleguem la massa en tres parts, primer un terç i després l'altre, i finalment ho acabem enrotllant una mica donant-li forma de barra. La deixem llevar 1 hora més.
Un cop passada aquesta estona la posem al forn precalentat durant 30 minuts.
Bon profit!!


10 comentaris:

La cuina de l'Eri ha dit...

Hola,
espectacular! Quina lluentor que fa aquest pa! Ha d'estar deliciós, sense dubte!

Gemma ha dit...

Ostres, i tan que es fa mirar aquest pa, us ha quedat preciós!
I de gust deu ser ben peculiar... jo el combinaria amb alguna cosa dolça ;)

*Eva* ha dit...

quin pa més bo! aquest és perfecte per l'esmorzar.
pt!

Ingrid ha dit...

M'encanta aquest pa, ha quedat fantàstic! el marbrejat sempre aporta originalitat i queda molt vistós!!
Petons i bon cap de setmana!

Visc a la Cuina ha dit...

Però quin pa més bonic, s'haurà de provar si digueu que té un gust especial, jo també vull tastar-lo!

ANNAFS ha dit...

Jo m' hi posaria melmelada a aquest pa! Te uns colors preciosos.

a peu coix ha dit...

Molt, molt i molt interessant!

Mercè ha dit...

Ostres, només de veure la foto m'he pensat que era dolç i ja veig que no. L'haurem de provar per saber-ne el gust, no?

Albota ha dit...

Ostres! i tant que es fa mirar aquest pa. M'encantaria tastar-lo!!

Asela Masià ha dit...

Que bonic ha quedat. No em puc imaginar el sabor, com tu dius, serà qüestió de fer-lo; encara que, amb pans com aquest serà la perdició..., que bo! Un beset.